Navigium Isis la cerimònia de la mar

Amb l’arribada al poder de Ptolemeu, general grec d’Alexandre el Gran, a Egipte el segle IV aC es funda un culte sincrètic, és a dir, que uneix diferents trets de dues religions, la grega i l’egípcia.

Els egipcis ja estaven acostumats a que cada nova dinastia imposés al seu déu. Pel que fa a la religió egípcia, a la Mediterrània occidental hi havia dos sentiments contraposats: d’una banda, acceptació, per l’antiguitat d’aquestes tradicions sagrades, l’esplendor dels seus temples i les seves cerimònies i el to misteriós dels seus cultes. En canvi, causava repulsa pel fetitxisme o l’adoració a plantes i animals.

Un culte purament egipci no hauria triomfat a Occident, d’aquí la important aportació dels Ptolemeus, que van saber suprimir el que causava repugnància i fomentar el que atreia.

Aquests nous cultes sincrètics d’Isis i Serapis van viatjar des d’Egipte fins a Grècia. L’illa grega de Delos va ser un gran centre isíac; els forts llaços comercials entre Delos i Roma van exportar també el culte a Isis a la península itàlica. Per descomptat, Roma va adaptar aquests déus orientals a les divinitats llatines, integrant el culte grecoegipci d’Isis dins de les seves creences.

La política de Roma va ser en algunes èpoques molt contrària als cultes orientals, defensant la religio dels seus avantpassats davant l’externa superstitio, les supersticions estrangeres. Tot i això, els cultes isíacs van arrelar tan profundament en la societat romana que fins i tot alguns emperadors, com Adrià, van arribar a ser adoradors d’Isis.
Els cultes orientals eren més atractius que la religió tradicional romana, massa freda i lligada a l’estat. Les creences orientals oferien als seus devots un sentit a la vida, l’esperança en una nova existència aprop de la divinitat després de la mort i el fet de poder realitzar una iniciació personal als misteris de la religió. I, per descomptat, l’exòtica escenografia dels ritus i processons, els vestits estrangers i els estranys elements de culte encantaven a la població romana.