Per segon any consecutiu, dins el marc del festival Tarraco Viva, i al costat de Ludi Scaenici, hem recreat Bacchanalia, els misteris de Dionysos al Priorat.
Hem buscat un espai que s’ajustés a l’activitat que realitzem, la cerimònia d’iniciació per esdevenir un bacchos. Aquest espai l’hem trobat a Porrera, un poble que ens ofereix una sèrie d’ítems imprescindibles: la presència d’un curs d’aigua, la idea d’ascens i la localització, dins d’un medi urbà, d’un espai similar a una cova, ja que en coves se celebraven els misteris. A Cal Porrerà hem localitzat aquest antre baquíc.
El coneixement que tenim d’aquestes cerimònies mistèriques és escàs ja que eren rituals secrets i ocults en què s’exigia un compromís de silenci als iniciats i iniciades. Afortunadament, hi va haver indiscrets que van violar el secret, de manera que la documentació que posseïm ens permet fer una aproximació al que seria el cerimonial.
El nostre punt de partida és el mite de Dionysos-Zagreus, tal com ells devien recrear-lo. Es tracta d’un mite reelaborat pels orfistes al s. VI aC, un mite que observa la natura a través de l’agricultura de la vinya i a través del procés de fabricació del vi. Dionysos és oinos (vi), i en el seu mite i en el cerimonial apreciem múltiples símbols que ens submergeixen en l’agricultura de la vinya i en el procés d’elaboració del vi. En aquests elements trobem la base per recrear la cerimònia.
Així, per exemple, el desmembrament de Dionysos pels Titans ens evoca la verema: els titans ens recorden als veremadors que “desmembren” els ceps dels sarments, però també els veremadors són els sàtirs que apareixen a la iconografia realitzant les tasques més dures de la recol·lecció. Aquests sàtirs són criatures imaginàries, híbrids d’home i mul, i amb el mul es treballa a la vinya. També el mul o els rucs podaven de manera natural els sarments, que tenien l’alçada d’un arbre. Per això, quan narrem el mite de Erígone es justifica el seu penjament del sarment, que té la mida d’un arbre, i l’oscil·lació del seu cadàver. Aquest moviment del cos propicia una bona collita i un posterior bon vi; també el moviment del seu coll és el que reproduiran les mènades, les companyes de Dionysos, que culminen les cerimònies iniciàtiques “despertant” a Dionysos de l’inframón gràcies a la seva dansa giratòria i al moviment del seu coll.
Quan es desperta Dionysos i puja des del món dels morts a la vida és el moment en què neix la vegetació. I apreciem com en tot moment estem parlant dels tres móns en què vivia immersa la persona a l’antiguitat: el món urbà, el bosc i, separant-los, el món agrícola. Les ciutats o pobles són espais domesticats dins el món salvatge que és el bosc, on viuen déus com Pan, vinculat al pasturatge i identificat amb la cabra, l’animal que de manera tradicional ataca la vinya i és per això l’animal sacrificat a Dionysos. En el mite, aquest déu es presenta en forma de cabra quan el capturen i desmembran els Titans. Entre aquestes dues àrees, ciutat i bosc, tenim el món agrícola, una zona que suposa domesticar el medi natural, un espai-frontera entre la polis, la ciutat, que simbolitza l’ordre, allò controlat i regulat, i el bosc, allò salvatge i desconegut. Tots els móns conflueixen en Dionysos, i de tot això hem parlat a Porrera durant aquesta edició de 2015.
Cap lloc pot ser millor per parlar del déu del vi i la vegetació que el medi rural a què pertany aquest Priorat que opta a una candidatura UNESCO i al qual desitgem tota la sort del món en el seu camí…
Evohé Priorat!