Deo Augusto, un nou déu per a una nova era

Durant els dos segles anteriors a August, Roma havia experimentat una gran expansió per tota la Mediterrània.

Però també en aquests dos segles, moltes institucions religioses havien caigut en desús per considerar-les arcaiques i poc adaptades als nous temps. Molts aristòcrates creien que els déus havien infligit les desgràcies de les Guerres Civils perquè els romans no complien les seves obligacions religioses amb els déus.

La societat, tocada psicològicament pels estralls de les Guerres Civils, va discutir la necessitat de tornar a complir, com en temps passats, amb una adequada adoració dels déus.

Va ser aquí on August va aprofitar una gran oportunitat per mostrar la seva pietat envers els costums dels avantpassats: va restaurar vuitanta-dos temples que estaven en extrema necessitat de manteniment.

D’aquesta manera, el Princeps es va involucrar en la nova vida religiosa de Roma; pretenia tornar a estar en pau amb els déus i iniciar així una nova Edat Daurada per a Roma, tot retornant-li l’esplendor que havia tingut en temps passats.

Però no es va limitar a refer temples i altars; el més important va ser la restauració de cultes antics i gairebé perduts en una mena de reconstrucció històrica, com va fer en el moment de declarar la guerra a Egipte, alhora que es presentava a ell mateix per sobre dels humans, en una esfera divina.

August havia tancat les portes de Janus, les portes de la Guerra, però va obrir les portes de la religió, pura, dura i ancestral, a la societat romana.